stquinti

Coneix la Garrotxa

La Garrotxa, o si voleu, les Garrotxes -que volen dir, en la nostra llengua, terres dolentes, terres aspres, pobres, trencades i esberlades-, és aquella comarca situada a ponent de l’Alt Empordà, entre el Pirineu i Collsacabra, i que arriba fins al Ripollès, a ponent, Josep Pla.

Quan arribes a la Garrotxa t’adones que has d’oblidar les presses i parar-te a assaborir cada racó de la comarca, cada espai, delectant-te en la seva gent, la seva història, l’art. Perdre’t pels seus camins i corriols, passant per les seves valls (de Bianya, d’en Bas, d’Hostoles, de Carrera), els cons volcànics (Croscat, Santa Margarida), les colades i cingleres basàltiques (Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts), les rouredes (La Moixina), fins als seus barrancs més profunds i cingleres vertiginoses (Alta Garrotxa), sense oblidar les crestes muntanyoses, on gairebé a  totes  hi ha ermites o santuaris on avui en dia encara es fan aplecs, senyal que des de fa molt de temps la Garrotxa ha estat una terra plena de vida que ha escrit una història, deixant la seva empremta en aquests santuaris, esglésies, ponts i castells, ritus i costums.

A la Garrotxa dominen tres paisatges, però a la vegada trobarem innombrables matisos i replecs. Quan entres a la Garrotxa per la Vall d’en Bas et trobes amb un dels paisatges més serens del país.  Tot hi és mesurat i tendeix cap un ordre,  remullat per l’aigua dels cims dels Pirineus, del Puigsacalm i dels relleus que davallen de Collsacabra que crean una munió de rieres i rierols que travessen la plana abocant les seves aigües al riu Fluvià. Pobles com Joanetes, el Mallol o Hostalets d’en Bas produeixen sempre una sensació d’harmonia i serenitat.

La vall d’en Bas, amb el seu gran contrast del pla allisat d’origen lacustre i els vessants encinglerats, permet diferenciar clarament les masies que tenen un origen més antic, situades als peus de les muntanyes, degut a que els aiguamolls  inundaven aquestes terres fins a l’edat mitjana, d’aquelles altres masies construïdes a partir del segle XVIII, que és quan es produeix una certa expansió demogràfica a la comarca.

Direcció a Olot ens endinsem en la densa vegetació de la zona volcànica, que s’esten d’Olot a Santa Pau, aquí el paisatge és una successió de planes i turons la disposició dels quals té alguna cosa de centreeuropeu pel seu ordre, per la regularitats dels conreus i per la verdor dels seus boscos, amb alzinars, rouredes i fagedes. Es tracta d’una terra que ha estat pintada per molts pintors  i que va donar lloc a l’anomenada Escola d’Olot. En el seu paisatge s’amaguen les traces del paisatge volcànic de la Garrotxa. Aquesta és la part més coneguda i visitada de la comarca.

Des de la vall del riu Fluvià cap al nord, el paisatge canvia radicalment. Es torna més abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos, que donen pas a l’Alta Garrotxa, una àrea declarada Espai d’Interés Natural. Un racó de món salvatge, format per espadats calcaris, alzinars, torrents engorjats i un munt de llegendes i històries estremidores. Encara ens podem trobar l’empremta dels contrabandistes, de les guerres carlines i els bandolers. Una de les portes d’entrada més importats és el petit poble d’Oix, arrenglerat al voltant d’un carrer major principal, situat en un punt estratègic per a senderistes i excursionistes.

L’Alta Garrotxa és la part més despoblada de tota la Garrotxa, on  avui en dia encara hi ha persones que viuen en condicions d’aïllament casi total, sense llum ni aigua corrent, a més la terra no ha estat mai generosa des del punt de vista agrícola i ramader.

Si tornem cap el curs del riu Fluvià, ens trobem amb la vall del Fluvià, un sector molt transitat i una  de les parts més conegudes de la Garrotxa degut a que fins fa poc temps era l’única porta d’entrada a aquesta comarca. Seguint el Fluvià ens trobarem les cingleres basàltiques de Castellfollit de la Roca o el poble medieval i monumental de Besalú.

Passejar pels corriols o camins, observar els arbres, ocells i animalons, conèixer a la gent que hi viu… tot junt ajuda a entendre aquesta comarca, de la que s’ha escrit molt, una comarca que ha sabut harmonitzar la seva història amb un entorn natural que fa desbordar els sentits. Val la pena veure la Garrotxa d’una manera diferent, val la pena descobrir indrets poc coneguts i fer-ho des de la mirada del fotògraf.

La Garrotxa està situada a la zona nord oriental de Catalunya. La major part del territori es troba a menys de 600 metres d’alçada i les muntanyes més altes no superen els 1.600 m.
 
Mapa Turístic de la Garrotxa © Turisme Garrotxa

Foto © Xavi Talleda
Text Marta Mateu

Comparteix

Leave a Reply